Debatcontributions 2el Estratègies i bones pràctiques per la diversitat lingüística a l’ESO
Enric Martí González says:
Visibilitat: Públic
Hola, Mar,
Quina radiografia més desoladora, la que feu en aquest article. Tant pel context social en què estem immersos com per la manca de recursos destinats a un dels pilars fonamentals de la nostra societat, com és l’educació.
Com dieu en el darrer paràgraf, bona part de la motivació ve del context sociocultural i de la utilitat instrumental percebuda de la llengua, però tenint en compte la situació actual a aquest respecte, potser cal buscar alternatives que motivin l’individu més enllà d’aquests factors (potser buscant una motivació més aviat basada en interessos personals o posant en valor els usos existents del català). Què en penseu?
La vostra entrada connecta profundament amb les meves preocupacions en l’àmbit educatiu, exposant els desafiaments i les tensions inherents a l’educació en un entorn de diversitat lingüística.
Les referències de l’Ateneu, l’Institut d’Estadística de Catalunya i XTEC coincideixen amb la meva convicció de la necessitat d’abordar la diversitat lingüística com a eix central en la planificació educativa. La citació directa de la professora de català: «Jo soc professora de llengua catalana i el català cada cop està menys present a l’Institut», subratlla una realitat inquietant.
Comparteixo així mateix la crítica a la politització de la qüestió lingüística i les dificultats pràctiques en la implementació dels plans inclusius, sent evident la distància entre la teoria ben plantejada i la seva aplicació tangible. És manifesta la necessitat d’una acció més efectiva i pràctica per abordar la qüestió cabdal de la diversitat lingüística a l’aula.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Mar,
Quina radiografia més desoladora, la que feu en aquest article. Tant pel context social en què estem immersos com per la manca de recursos destinats a un dels pilars fonamentals de la nostra societat, com és l’educació.
Com dieu en el darrer paràgraf, bona part de la motivació ve del context sociocultural i de la utilitat instrumental percebuda de la llengua, però tenint en compte la situació actual a aquest respecte, potser cal buscar alternatives que motivin l’individu més enllà d’aquests factors (potser buscant una motivació més aviat basada en interessos personals o posant en valor els usos existents del català). Què en penseu?
Hola, Mar
La vostra entrada connecta profundament amb les meves preocupacions en l’àmbit educatiu, exposant els desafiaments i les tensions inherents a l’educació en un entorn de diversitat lingüística.
Les referències de l’Ateneu, l’Institut d’Estadística de Catalunya i XTEC coincideixen amb la meva convicció de la necessitat d’abordar la diversitat lingüística com a eix central en la planificació educativa. La citació directa de la professora de català: «Jo soc professora de llengua catalana i el català cada cop està menys present a l’Institut», subratlla una realitat inquietant.
Comparteixo així mateix la crítica a la politització de la qüestió lingüística i les dificultats pràctiques en la implementació dels plans inclusius, sent evident la distància entre la teoria ben plantejada i la seva aplicació tangible. És manifesta la necessitat d’una acció més efectiva i pràctica per abordar la qüestió cabdal de la diversitat lingüística a l’aula.