Educar en un entorn de diversitat lingüística és un tema força candent dintre del món educatiu, tot generant així tant discussions pedagògiques com debats ideològics que ens plantegen tota una sèrie de diferents preguntes com: Què significa diversitat? Existeixen diferents enfocaments ideològics quan es parla de diversitat? Quines estratègies, mètodes o eines es poden aplicar per fer-hi front? El tractament de la diversitat lingüística pertany a una part del claustre (i, per consegüent, o bé concretament, al departament de llengües) o és quelcom comú i, per tant, que afecta tot el centre?

D’entrada, de l’atenció a la diversitat n’ha esdevingut l’eix d’actuació la igualtat i l’equitat en tant que principis fonamentals. Ara bé, cal reflexionar des dels àmbits científics, pedagògics i didàctics sobre què entenem per alumnes diversos i les mesures que convé aplicar per atendre aquesta diversitat o bé per educar en un context de diversitat.

Segons l’Ateneu en “Com treballar la diversitat lingüística i cultural a l’aula”, la diversitat lingüística ha d’ocupar un paper destacat en la planificació educativa perquè la mateixa didàctica de la llengua ens diu que no es pot pas produir un aprenentatge efectiu d’una llengua si deixem de banda les pràctiques i els usos lingüístics reals dels aprenents. A més, el tractament de la competència plurilingüe demana espais curriculars que integrin les llengües i les competències lingüístiques de l’alumnat perquè, d’una altra manera, no és possible un assoliment real d’aquesta competència.

Així mateix, per tal d’atansar-nos un xic més en l’univers de la diversitat lingüística als centres i d’atrapar una mirada més realista i personalitzada ens ha plagut d’entrevistar dues docents de centres diferents. No emprem pas debades l’adjectiu realista, atès que una de les principals conclusions a les quals hem arribat no és altra que les expectatives o les intencions s’allunyen força dels resultats. És més que evident que no qüestionem pas la motivació dels centres, dels docents o dels distints organismes d’Ensenyament o de la Generalitat.

Ara bé, després d’entrevistar les dues docents, ens hem adonat que la situació de la nostra llengua és cada cop menys favorable i, per consegüent, més vulnerable. Tot plegat no es deu sinó a motius socioeconòmics, cosa que no vol dir de l’entorn socioeconòmic del centre en qüestió directament, ans de factors com la crisi, la immigració… que no comporten altra cosa que, com és evident, l’augment de famílies nouvingudes i la disminució de l’ús del català a les aules o entre estudiants (però no de professors).

Per tant, podem ben afirmar que la diversitat lingüística afecta considerablement l’ús de la nostra llengua. Ara bé, com es pot afrontar aquesta situació? Quant a la inclusió, doncs, tal com diuen les nostres dues docents entrevistades hi ha una gran distància entre teoria i pràctica. No cal ni dir que la teoria està més que ben plantejada. Tanmateix, no se’n treuen els fruits que s’esperen de la pràctica, així com de l’aula d’acollida, atès que totes dues coincideixen que el mètode que té més èxit no són sinó els plans individualitzats (PIs), la qual cosa té tot el sentit del món, però de vegades no són possibles d’executar per manca de recursos (temporals, econòmics, etc.).

Cal afegir també que la situació que vivim al nostre país pateix una certa anormalitat, ja que la situació de la llengua i l’ensenyament es veu polititzada i s’empra com a arma política per una part petita de la població. Cal afegir a la llista de problemes les denúncies reiterades que hi ha hagut per part de docents que la immersió lingüística no es duu a terme en algunes escoles del país. I finalment, la judicialització que s’està fent de l’educació i les imposicions a cop de sentència per part dels magistrats, i no dels pedagogs, no ajuda a la normalització de la llengua i a la inclusió dels alumnes. S’ha d’aconseguir que la llengua esdevingui necessària i sigui vista en tant que útil, és per això que accions com les esmentades tan sols li treuen importància i prestigi. Contràriament, la Bressola a la Catalunya del Nord és un exemple d’èxit i que dona prestigi a la llengua catalana.

La professora de català esmenta un mètode per atendre alumnes especials, el SIEI (Suport intensiu d’escolarització inclusiva) i, tal com el seu nom indica, és un suport per a l’alumnat amb limitacions importants en l’àmbit cognitiu pel que fa a l’adaptació a l’entorn ensenyament-aprenentatge i han de disposar d’un dictamen elaborat i dissenyat per l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). Molt necessari en els centres de màxima complexitat com ho és en una de les professores entrevistades.

Nogensmenys, és adient també remarcar que l’organització d’activitats extraescolars, com ara excursions o colònies afavoreix la integració de l’alumnat en l’aprenentatge de llengües. Com es diu en Estratègies de motivació a l’aula de llengües (Dörnyei, 2011: 26): “Bona part de la motivació humana procedeix del context sociocultural, més que no pas de la persona”. Cal fomentar el català a l’aula i a la societat i, per consegüent, intentar d’evitar el que està passant en l’ús de la llengua. Així, tal com diu una de les professores de català entrevistades, i cito textualment de l’entrevista: “Jo soc professora de llengua catalana i el català cada cop està menys present a l’Institut: no és la llengua que es parla al barri, molts professors fan les classes en castellà, moltes vegades ens trobem que l’alumnat nouvingut ha pogut aprendre el català a l’aula d’acollida i després té poques possibilitats de parlar-lo, la riquesa que suposa tenir diversitat lingüística a l’Institut també hauria d’incloure el català”.

Bibliografia:

Ateneu: “Pràctica 1. Com treballar la diversitat lingüística i cultural a l’aula” [31/10/2023], https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/interniv/tdlc/modul_7/practica_1

Institut d’Estadística de Catalunya: “Enquesta d’usos lingüístics de la població” [07/11/2023], https://www.idescat.cat/pub/?id=eulp

XTEC – Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: “Suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI)”. [07/10/2023], https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/intensius/siei/

Dörnyei, Zoltan. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona. UOC, pdf.

Grup 3:

Mar Chavarria Martí

Albert Donaire Malagelada

Josep Guillem Primo

Matilde Cobacho Quesada